dijous, 10 de juliol del 2008
DIA 6. OSLO.
diumenge, 6 de juliol del 2008
DIA 5. FLAM I RODALIES.
El noi, després de 20 minuts de xerrameca, s’esfuma de cop i volta sense previ avís i no el veurem més. A la part de dalt del pub sembla que estan fent una festa particular, uns quarentons canten “a capella” el que, segons ens diu un oient, són cançons tradicionals escandinaves. El cert és que sonen molt bé, encara més quan el públic (no sé si són coneguts entre ells, diria que sí) els segueixen apassionadament. Nosaltres aplaudim i els seguim el joc amb les palmes, cosa que agraeixen. Una gent molt maca, quantes vegades ho diré? Seguim al pub, aquest cop no estic sol amb la Rachel, també s’hi ha apuntat un xinès que hem conegut al càmping. I precisament amb aquest nano, aprofitant que és un noi, vull tindre conversa de mascle, que estar tot el sant dia amb una mossa té certs inconvenients, com haver de reprimir certs comentaris. Total, que sense embuts li pregunto: sigues sincer, per tu la Rachel és una noia guapa? A Hong Kong està considerada com a guapa? La resposta del noi: “normal, ni guapa ni lletja, simplement normaleta”.
Bé, això confirma la facilitat que tinc en valorar a qualsevol noia asiàtica com a una autèntica bellesa que, en realitat, no ho és tant seguint els estàndards d’allà. En altres paraules, no estic curat i segueixo tenint una febre asiàtica que crec que el pas dels anys mai no acabarà de curar. Japoneses, xineses, de Hong Kong… tant és, la bellesa d’aquestes em té del tot atrapat. Però vaja, que no em sap massa greu que diem, tot al contrari, en faig virtud d’aquesta peculiaritat que tinc.
dijous, 3 de juliol del 2008
DIA 4. FLAM.
Malauradament, ni el temps ni el meu organisme acompanyen. Per una part, plou durant gairebé tot el viatge (ens perdem la possibilitat de fer grans fotos). Per altra banda, la meva aversió a agafar qualsevol transport marítim apareix de nou: em marejo i no puc disfrutar gaire del viatge. A sobre, quan surto a fora del ferry per fer alguna foto, fa un vent increïble i la meva preciada gorra que m'ha acompanyat a més d'un viatge em vola i es perd entre les aigües del mar noruec. Adéu a un símbol.
una de les poques fotos interessants durant el trajecte de ferry
Arribem al nostre destí, no he potat i al final no s'ha fet tan llarg el trajecte, però és una llàstima haver pagat un pastón, no haver pogut fer fotos gaire maques i, a sobre, estar marejat. Tot el mal rollo marxa quan arribem al pròxim allotjament. Es tracta d'un càmping, passarem dues nits a una mena de bungalows a un preu molt bo i en una zona immillorable. L'únic que no m'agrada del càmping és que hagis de pagar per tindre aigua calenta quan et dutxes (10 NOK, 1'2 euros), et dóna 5 minuts comptats.
no us podeu ni imaginar que bo que era aquest salmó.
dimecres, 2 de juliol del 2008
DIA 3. BERGEN. SASHA.
Avui m'espera una trobada molt emotiva. La Sasha, una vella amiga que vaig conèixer a l'empresa, havia estat visquent a Noruega durant uns anys. Ara viu a Oxford, però precisament aquests dies té una entrevista de feina a Stavanger (destí turístic important a Noruega). S'ho fa venir bé per veure'ns una estona. De fet, agafarà un avió especialment fins a Bergen només per passar un parell d'hores ben justes i retrobar-nos.
En aquestes dues hores, anem al mercat del peix, punt turístic més que obligat. Allí ens posem les botes provant diferents tipus de salmó i també carn de ballena. Tot és boníssim, especialment el salmó. En comprarem, serà part del nostre menú els següents dies. Barat no és, però m'és igual, aquí sí que hi ha diferència, i molta, amb el salmó que podem comprar a Catalunya.
El dia serà no només emotiu per estar amb la Sasha, sinó que gastronòmicament serà el millor, perquè la sopa de peix que menjarem (plat típic en aquest país) és boníssima. Molt espessa, tenia por de no quedar-me tip, però certament acabo ben content, tant jo com el meu estómac. Ja que la Sasha ha fet l'esforç de venir a veure'm la convido a dinar, em costa una pasta però la felicitat absoluta en la que em trobo en aquells instants no es pot valorar en euros ni en corones noruegues ni en res. Aquest moment que comparteixo amb dues de les millors persones que he conegut mai (merda, viuen tant lluny de mi!) no té preu. A la Sasha li he comprat com a regal, entre altres coses, una ampolla de licor de crema catalana. Però ella ja ha facturat el seu equipatge, per tant la hauria de portar com a equipatge de mà. I ja sabeu, les normes restrictives de no dur ampolles fan que la única opció que tenim sigui la de beure'ns l'ampolla... així que dit i fet, ala a mamar durant el dinar i el trajecte fins la parada de bus. Semblem una mica alcohòlics amb l'ampolla amunt i avall pel carrer, però ens l'hem d'acabar perquè coi ens agrada a tots!
Un cop ens hem acomiadat de la Sasha, anirem al super de nou i aquesta nit l'alberg ha organitzat una "waffle night". Menjarem gofres de gorra que faran les noies americanes que estan allotjades i treballant també allà. Aquesta nit coneixem unes quantes noies japoneses, parlem també amb una israelita que és força pelma (com gairebé tots els que he conegut d'aquest país), i un home australià que sembla bona gent.
El següent dia matinarem, és un dels dies més esperats pels dos i estem resant perquè el temps acompanyi: agafarem el ferry que ens durà a Flam a través de paissatges de somni. Comença la veritable ruta dels fiords demà!
dimarts, 1 de juliol del 2008
DIA 2. BERGEN.
perduts o no tant al bosc
èxit sense precedents de la meva truita de patates
troll i el cap de la Rachel allà a sota
dilluns, 23 de juny del 2008
DIA 1. AEROPORT I TREN "DE NIT".
Farem un sopar de picnic, que consisteix en quatre parides que he portat de BCN (llaunes de cloïsses i de musclos del Mercadona, patè, torrades…). Sí, un sopar cutre i també compro alguna cosa, així podrem seure al “bar” i, a més, podré tenir els meus primers diners en moneda petita, els bitllets que duc de 500 NOK són massa grans. I aquí ja sorgeix la primera anècdota de la que me’n donaré conte més tard: m’han tornat malament el canvi, ja que pago 500 i torno amb uns 570 NOK. Comença bé la cosa.
Estem a punt per passar la primera nit a Noruega, que serà agafant un tren que ens portarà a Bergen. Un viatge de prop de 8 hores.
Tren de nit Oslo-Bergen
Dir “de nit” és relatiu… la nit no acaba de fer acte de presència. Mentre que es fa fosc al voltant de les 12, m’adono que torna a ser força clar a les 3 de la matinada. Estem en ple solstici d’estiu, per això les nits fosques habituals aquí no hi són. Això suposa un canvi important al que m’hauré d’acostumar aquests dies.
Em costa dormir al tren, però sí que haig de reconèixer que aquests són molt més còmodes si els comparo amb els de RENFE. No acabo d’aclucar els ulls, a més em causa sorpresa veure la neu de Noruega, quan passem per Myrdel a les 4 del matí. Aprofito per intentar fer alguna foto. La Rachel sí que està bastant sobada i quan li ensenyo les fotos que he fet ja rondina dient que per què no la despertava. Bé, no ho he fet perquè aquest paissatge estic segur que el veurem en alguna altra ocasió. I perquè… i si s’enfada perquè la he despertat?