dilluns, 23 de juny del 2008

DIA 1. AEROPORT I TREN "DE NIT".

El primer que miro quan arribo a l’aeroport d’Oslo (diga’m català) són els preus: una poma 1 euro. Mig litre d’aigua 3 euros. Es compleixen les expectatives, Noruega és un lloc car del cagar. Patirem nen.

Em queden un parell d’hores per fer el que sigui mentre espero l’arribada de la meva companya de viatge. Les dedico a fer alguna foto i a mirar la gent que passa amunt i avall amb maletes, però tot i el moviment trobo que a l’aeroport no hi ha massa escàndol, és tranquil. M'agrada el fet que des de la terminal es podem veure molt bé els avions, no cal haver embarcat perquè puguis veure'ls, a això em refereixo.
La Rachel arriba i les salutacions són prou efusives, és evident que els dos teníem ganes de retrobar-nos després de dos anys.

Farem un sopar de picnic, que consisteix en quatre parides que he portat de BCN (llaunes de cloïsses i de musclos del Mercadona, patè, torrades…). Sí, un sopar cutre i també compro alguna cosa, així podrem seure al “bar” i, a més, podré tenir els meus primers diners en moneda petita, els bitllets que duc de 500 NOK són massa grans. I aquí ja sorgeix la primera anècdota de la que me’n donaré conte més tard: m’han tornat malament el canvi, ja que pago 500 i torno amb uns 570 NOK. Comença bé la cosa.

Estem a punt per passar la primera nit a Noruega, que serà agafant un tren que ens portarà a Bergen. Un viatge de prop de 8 hores.

Tren de nit Oslo-Bergen

Dir “de nit” és relatiu… la nit no acaba de fer acte de presència. Mentre que es fa fosc al voltant de les 12, m’adono que torna a ser força clar a les 3 de la matinada. Estem en ple solstici d’estiu, per això les nits fosques habituals aquí no hi són. Això suposa un canvi important al que m’hauré d’acostumar aquests dies.

Em costa dormir al tren, però sí que haig de reconèixer que aquests són molt més còmodes si els comparo amb els de RENFE. No acabo d’aclucar els ulls, a més em causa sorpresa veure la neu de Noruega, quan passem per Myrdel a les 4 del matí. Aprofito per intentar fer alguna foto. La Rachel sí que està bastant sobada i quan li ensenyo les fotos que he fet ja rondina dient que per què no la despertava. Bé, no ho he fet perquè aquest paissatge estic segur que el veurem en alguna altra ocasió. I perquè… i si s’enfada perquè la he despertat?