Anem a la oficina de turisme on ens até un xaval que sembla bastant novatillo, però ens ajuda a reservar el ferry que el dia següent ens durà a Flam. També, aprofitant la seva amabilitat, li preguntem que ens ofereixi un bon lloc on dinar cuina noruega a un preu assequible. El nano ens porta a un bar-restaurant prou elegant però també molt casolà. El menjar consisteix en un peix amb salsa cremosa que no sé quin és (potser rap?), una amanideta i un parell de torrades amb una altra salsa. 
No està malament, però tampoc no crec que valgui els 20 € que em costarà. De fet, aquest és un preu normal per ells. Per mi, gens. És igual, com més aviat em canviï el xip més bé em sentiré en aquest país tan extremadament car per nosaltres.
La tarda la dedicarem a fer turisme a aquesta ciutat, més aviat poble perquè tan gran no és, i el temps (tot i que sempre amenaça pluja) podria haver estat pitjor. El sol, però, no surt ni de conya. La pluja sí que fa acte de presència quan li dóna la gana.
Una de les atraccions principals, diria que la major, és pujar amb el funicular fins una muntanya on veurem una vista general.
A la tarda, prop d'un llac ens posem al dia de les últimes novetats, fem fotos i també parlem de com ens organitzarem el tema del jalar. Vistos els preus, intentarem comprar al super el màxim que podem, així aprofitarem les facilitats de cuina que ens oferiran els albergs i ens sortirà tot una miqueta més baratet que anar de restaurants. Avui he decidit que li faré jo el sopar, i com que sóc un inútil a la cuina però vull quedar bé, em disposo a fer l'únic plat que no em surt malament i que és una mica autòcton: la truita de patates! Clar que hi ha molts peròs... Aviam com seran de bones les patates, si la paella enganxarà, quin oli comprar... El resultat, dintre del que cap (he comprat oli de girasol, que el d'oliva era massa car) ha estat prou acceptable, i li ha agradat. Estic més que content, prova superada! Ah, per acompanyar la truita també he comprat unes rodanxes de salmó que passaré per la paella.
Són les 21:30h, ara sí que es nota el cansanci del viatge, del tren nocturn i del primer dia que hem aprofitat al màxim. Escoltaré una mica de música i em ficaré al llit (per dir-li d'alguna manera, el matalàs és el més incòmode que he pogut experimentar en molt de temps i ja pateixo per l'espatlla i el dia de demà quan em llevi, però el cos s'ha adaptat prou bé).
perduts o no tant al bosc
èxit sense precedents de la meva truita de patates
troll i el cap de la Rachel allà a sota
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada