DIA 5. FLAM I RODALIES.

Sense cap mena de dubte, aquest serà el millor dia de tot el viatge. El dia més actiu. Al matí anirem a veure un salt d'aigua, per això caldrà caminar una hora per arribar-hi. Val la pena, per les vistes que anem veient fins arribar-hi. Vet aquí algunes fotos!

El dinar d'avui és pollastre rostit passat pel microones i pudding de peix (tipus embotit però amb gust de pastís de peix). El menjar, sense ser res de l'altre món, és prou comestible, però es troba a faltar el salmó dels altres dies...

Després de dinar, segona part del dia d'esports d'aventura: aniré, per primer cop en ma vida, en kayak. Em fa gràcia provar-ho, i més amb l'espectacle d'estar envoltat dels fiords noruecs. Per desgràcia, en aquest cas el temps no acompanya gaire (no plou, però fa un vent infernal, i això ho notarem fins al punt que hem de ser remolcats pel guia, perquè sino no haguéssim arribat a port ni de conya). Ara que parlo del guia, dóna la feliç casualitat que el noi es diu Àngel, és de Cambrils i molt catalanista, com jo, jejeje. Quina ilu parlar en català a Noruega! És que d'espanyols sí que n'he vist i sentit a molts, de catalans ja costava una mica més.

L'Àngel està treballant a Noruega aquest estiu, després té previst anar cap a Suècia. S'ha portat el seu gos, la Fletxa, un hasky d'allò més manyac. Jo no sóc massa de gossos, m'agraden més els gats, però reconec que aquesta bèstia és una passada, per això amb la Rachel (ella sí que està enamorada dels cans) fem una llarga sessió de fotos amb el quisso.

I després de la esgotadora sessió de kayak, ens acomiadem de l'Àngel i la Fletxa, la següent activitat serà un tour pel nostre compte en bici. Lloguem les bicis al càmping on estem allotjats. La primera bona sorpresa, a part de l'amabilitat extrema del propietari, explicant-nos possibles rutes que hem de considerar, és l'enorme qualitat de les bicis de lloguer. Això són bicis, no el bicing!!! En fi, no sabem quantes hores ens hi estarem, calculem unes 2, no hi ha problema perquè pagarem segons el temps que fem i tenim la sort que encara que és prou tard, mai no és fosc en aquest país, o sigui que no anem justos de temps.

Primer de tot pujem fins un lloc on hi ha unes cases de fusta molt típiques, el poble es diu Otternes, sembla un poble fantasma, no hi ha ningú, em sembla que al matí hi ha més moviment, si més no de turistes que, com nosaltres, fan excursió en bici o visita guiada. En tot cas, és una de les parts més atractives del recorregut que fem, al qual afegirem una visita a un altre salt d'aigua (encara més espectacular que el del matí) i una església que té al costat un cementiri molt antic, tot i que el més espectacular, per mi, és veure algunes cases amb els teulats d'herba (i una en particular que, al mateix teulat, ha deixat créixer algun arbre). D'aquesta excursió en bici (un total de dues hores i mitja, ens cobren 125 NOK per cap, uns 15 euros) en sortiran part de les millors fotos de tot el viatge. Aquí en deixo una mostra.

Estem realment cansats, almenys jo avui he fet més esport que en un mes sencer, però no vull deixar escapar la oportunitat de, abans que acabi el dia, anar a fer la última cerveza en aquell pub tan guai que tenim prop del càmping. Avui la gent se’ns acosta més, bé els que ho fan potser és perquè van amb alguna birra més del compte. Jo pagaré 65 NOK (8’20 eur) per mig litre de birra i disfrutaré amb la conversa d’un xaval que no para de xerrar. Sí, seré redundant: els noruecs són simpàtics, i quan van pets encara ho són més. Aquest jove ens parla de la seva vida sense massa embuts, amb un anglès prou perfecte tenint en compte que va molt gat. Em quedo amb uns quants detalls de la seva conversa: treballa d’electricista (o alguna cosa semblant), diu que té un sou dels normalets, ni bo ni dolent: cobra l’equivalent a 3800 EUR al mes. Paga de lloger 700 EUR. És a dir, tot i que sembli escandalós, recordem que allà la vida és molt més cara que a BCN. De totes formes, segueix essent un bon tracte, perquè aquesta penya quan viatgen a l’estranger tenen molt més poder adquisitiu que nosaltres, ja li canviaria jo aquest sou!

El noi, després de 20 minuts de xerrameca, s’esfuma de cop i volta sense previ avís i no el veurem més. A la part de dalt del pub sembla que estan fent una festa particular, uns quarentons canten “a capella” el que, segons ens diu un oient, són cançons tradicionals escandinaves. El cert és que sonen molt bé, encara més quan el públic (no sé si són coneguts entre ells, diria que sí) els segueixen apassionadament. Nosaltres aplaudim i els seguim el joc amb les palmes, cosa que agraeixen. Una gent molt maca, quantes vegades ho diré? Seguim al pub, aquest cop no estic sol amb la Rachel, també s’hi ha apuntat un xinès que hem conegut al càmping. I precisament amb aquest nano, aprofitant que és un noi, vull tindre conversa de mascle, que estar tot el sant dia amb una mossa té certs inconvenients, com haver de reprimir certs comentaris. Total, que sense embuts li pregunto: sigues sincer, per tu la Rachel és una noia guapa? A Hong Kong està considerada com a guapa? La resposta del noi: “normal, ni guapa ni lletja, simplement normaleta”.

Bé, això confirma la facilitat que tinc en valorar a qualsevol noia asiàtica com a una autèntica bellesa que, en realitat, no ho és tant seguint els estàndards d’allà. En altres paraules, no estic curat i segueixo tenint una febre asiàtica que crec que el pas dels anys mai no acabarà de curar. Japoneses, xineses, de Hong Kong… tant és, la bellesa d’aquestes em té del tot atrapat. Però vaja, que no em sap massa greu que diem, tot al contrari, en faig virtud d’aquesta peculiaritat que tinc.