dijous, 10 de juliol de 2008

DIA 6. OSLO.

Aquest ja és l'últim dia sencer per disfrutar Noruega. Agafarem dos trens que ens duran fins a Oslo. El noi xinès que hem conegut va fins a Bergen, fem part del trajecte amb ell. La primera part del viatge és d'aquelles gairebé obligades: Flam-Myrdel, unes vistes espectaculars. Diuen que és un dels viatges en tren que ofereix millors vistes en tot el món, i d'aquí en sortiran unes fotos precioses. El transbord Myrdel-Oslo aporta 4 hores i mitja d'un paissatge que, tot i ser força repetitiu, és un plaer igualment per la vista, borejant rius i passant per inacablables túnels. Sóc conscient que em trobo gaudint de les últimes hores amb la meva companya Rachel, però en comptes d'aprofitar i xerrar, m'estimo més gaudir, en aquesta ocasió, de la música que m'acompanyarà a gairebé tot el recorregut. La banda sonora que he triat és ben variada, però recordaré haver escoltat Madness, Paul Simon i també la música del videojoc Outrun (m'agrada molt, és molt adient mentre travessem els túnels... és allò que en diuen música especialment ideada per viatjar). Ella tampoc no perd el temps, actualitza el seu diari del viatge, que jo faré a casa amb més tranquil.litat (com és el cas ara mateix).



Arribem a Oslo amb pluja, que extrany no? La Rachel és força "gafe", sempre m'ha comentat que on va ella de vacances la pluja sempre la ha d'acompanyar. Bé, en aquest cas a Noruega s'ha complert força la seva desafortunada estadística. Avui és el seu últim dia a Noruega, al vespre ha d'agafar l'avió que la portarà a Helsinki. Els nostres camins es separaran definitivament, el d'avui serà un dia molt important i emotiu, haurà estat l'últim cop que la veuré, n'estic gairebé convençut, perquè he decidit que no faré cap més viatge amb ella. Els qui llegiu el blog us podreu preguntar per què, si hi ha hagut molt bon rollo. Bé, són coses meves i qui em coneix ja en sap els motius. A vegades les circumstàncies ens porten a prendre unes decisions una mica incomprensibles que, no obstant, també sempre acaben tenint la seva lògica. El cas és que la climatologia ha volgut que el comiat sigui també amb pluja.

La Rachel m'acompanyarà a fer el check-in a l'hotel Radisson, el millor de tot Oslo, un cinc estrelles que serà on passaré la última nit, per un preu de 79 euros. Una autèntica ganga si tenim en compte la qualitat de l'hotel i els preus d'aquí. He pogut tenir aquesta reserva gràcies a la Sasha, que havia treballat en aquesta cadena hotelera i li fan preu de "familiar de personal".

Com que ja ens queda poca pasta als dos, i tenim el temps molt limitat, decidim que dinarem a un lloc de fast-food, triem el Burger King de l'estació d'Oslo. Vàries consideracions a tenir en compte: l'entrepà de pollastre que em demano és molt més bo que els que ofereixen als Burger King a Catalunya, sobretot perquè el pa és molt més bo. El preu serà de 85 NOK (10'7 eur), aquí m'he quedat una mica fotut perquè no era el preu que posava al mostrador, sinó que hi han afegit un 20% sobre el que jo havia llegit i que pensava que pagaria. Les taxes que es paguen són bestials. Tot i així, això serà molt més econòmic que anar a un restaurant qualsevol, i no volem perdre més temps ni diners, hem d'anar per feina perquè hem de veure Oslo ni que sigui un parell d'horetes. La última consideració que faig respecte a aquest local és referent al personal que hi treballa. Ens fan tocar de peus a terra i ens n'adonem ràpidament que estem a una ciutat. Ja no hi ha l'amabilitat aquella que ens tenia acostumats Flam o Bergen. Això ja és un altre rollo molt diferent. Són gent de ciutat, vaja.


Agafem el metro (2'4 euros un bitllet d'un viatge) que ens durà a un parc molt conegut ple d'estàtues curioses. Fem moltes fotos, tot i la pluja que cau continuament i que toca els webs una mica.




I aquí s'acaba la visita d'Oslo, el temps no juga a favor nostre i haig d'acompanyar a la Rachel a l'estació de tren. Serà un comiat ràpid i més aviat fred, ni jo vull fer cap escena ni ella tampoc, ja tindrem temps de fer valoracions i de parlar quan arribem els dos a casa. El messenger té això de bo.

Després del comiat, em toca córrer i buscar botigues de souvenirs per comprar quatre cosetes per les amistats... i com que és diumenge resulta que gairebé tot és tancat. Quina putada! Per sort trobo una botiga oberta i allà em gasto uns 70 euros per comprar quatre tonteries que a preus d'aquí potser no arribarien ni a 30 euros. Però és el que hi ha.

A la nit em quedo a l'habitació, amb la pluja que cau no tinc massa ganes d'anar enlloc, menys encara quan no em queden gairebé diners i, a més, havent marxat la Rachel.

I deixo aquí aquest blog. El dia 7 és el que agafo, de bon matí, el tren que em durà a l'aeroport. Hi ha més coses a explicar però, francament, no tinc més ganes d'escriure.

A qui ha llegit aquest blog, gràcies i espero que pugui servir en un futur si és que algú s'anima a visitar aquest meravellós país. Per part meva, puc jurar que que aquest viatge tan curt ha estat un dels millors de la meva vida, i per dos motius: per la companyia que he tingut (la Rachel chan la recordaré com la millor companya de viatge que he tingut mai fins ara, fins i tot superant la genial Kikuchan, sort que no entén el català...) i per l'enorme amabilitat que he trobat en la gent d'allà.

Recordo que si voleu veure un passi de fotos més complert que les que he triat en aquest blog, podeu visitar la meva pàgina del tubu i allà hi trobareu, entre d'altres, un vídeo sobre aquest viatge (http://youtube.com/danicoal).








diumenge, 6 de juliol de 2008

DIA 5. FLAM I RODALIES.

Sense cap mena de dubte, aquest serà el millor dia de tot el viatge. El dia més actiu. Al matí anirem a veure un salt d'aigua, per això caldrà caminar una hora per arribar-hi. Val la pena, per les vistes que anem veient fins arribar-hi. Vet aquí algunes fotos!





El dinar d'avui és pollastre rostit passat pel microones i pudding de peix (tipus embotit però amb gust de pastís de peix). El menjar, sense ser res de l'altre món, és prou comestible, però es troba a faltar el salmó dels altres dies...

Després de dinar, segona part del dia d'esports d'aventura: aniré, per primer cop en ma vida, en kayak. Em fa gràcia provar-ho, i més amb l'espectacle d'estar envoltat dels fiords noruecs. Per desgràcia, en aquest cas el temps no acompanya gaire (no plou, però fa un vent infernal, i això ho notarem fins al punt que hem de ser remolcats pel guia, perquè sino no haguéssim arribat a port ni de conya). Ara que parlo del guia, dóna la feliç casualitat que el noi es diu Àngel, és de Cambrils i molt catalanista, com jo, jejeje. Quina ilu parlar en català a Noruega! És que d'espanyols sí que n'he vist i sentit a molts, de catalans ja costava una mica més.


L'Àngel està treballant a Noruega aquest estiu, després té previst anar cap a Suècia. S'ha portat el seu gos, la Fletxa, un hasky d'allò més manyac. Jo no sóc massa de gossos, m'agraden més els gats, però reconec que aquesta bèstia és una passada, per això amb la Rachel (ella sí que està enamorada dels cans) fem una llarga sessió de fotos amb el quisso.


I després de la esgotadora sessió de kayak, ens acomiadem de l'Àngel i la Fletxa, la següent activitat serà un tour pel nostre compte en bici. Lloguem les bicis al càmping on estem allotjats. La primera bona sorpresa, a part de l'amabilitat extrema del propietari, explicant-nos possibles rutes que hem de considerar, és l'enorme qualitat de les bicis de lloguer. Això són bicis, no el bicing!!! En fi, no sabem quantes hores ens hi estarem, calculem unes 2, no hi ha problema perquè pagarem segons el temps que fem i tenim la sort que encara que és prou tard, mai no és fosc en aquest país, o sigui que no anem justos de temps.

Primer de tot pujem fins un lloc on hi ha unes cases de fusta molt típiques, el poble es diu Otternes, sembla un poble fantasma, no hi ha ningú, em sembla que al matí hi ha més moviment, si més no de turistes que, com nosaltres, fan excursió en bici o visita guiada. En tot cas, és una de les parts més atractives del recorregut que fem, al qual afegirem una visita a un altre salt d'aigua (encara més espectacular que el del matí) i una església que té al costat un cementiri molt antic, tot i que el més espectacular, per mi, és veure algunes cases amb els teulats d'herba (i una en particular que, al mateix teulat, ha deixat créixer algun arbre). D'aquesta excursió en bici (un total de dues hores i mitja, ens cobren 125 NOK per cap, uns 15 euros) en sortiran part de les millors fotos de tot el viatge. Aquí en deixo una mostra.






Estem realment cansats, almenys jo avui he fet més esport que en un mes sencer, però no vull deixar escapar la oportunitat de, abans que acabi el dia, anar a fer la última cerveza en aquell pub tan guai que tenim prop del càmping. Avui la gent se’ns acosta més, bé els que ho fan potser és perquè van amb alguna birra més del compte. Jo pagaré 65 NOK (8’20 eur) per mig litre de birra i disfrutaré amb la conversa d’un xaval que no para de xerrar. Sí, seré redundant: els noruecs són simpàtics, i quan van pets encara ho són més. Aquest jove ens parla de la seva vida sense massa embuts, amb un anglès prou perfecte tenint en compte que va molt gat. Em quedo amb uns quants detalls de la seva conversa: treballa d’electricista (o alguna cosa semblant), diu que té un sou dels normalets, ni bo ni dolent: cobra l’equivalent a 3800 EUR al mes. Paga de lloger 700 EUR. És a dir, tot i que sembli escandalós, recordem que allà la vida és molt més cara que a BCN. De totes formes, segueix essent un bon tracte, perquè aquesta penya quan viatgen a l’estranger tenen molt més poder adquisitiu que nosaltres, ja li canviaria jo aquest sou!


El noi, després de 20 minuts de xerrameca, s’esfuma de cop i volta sense previ avís i no el veurem més. A la part de dalt del pub sembla que estan fent una festa particular, uns quarentons canten “a capella” el que, segons ens diu un oient, són cançons tradicionals escandinaves. El cert és que sonen molt bé, encara més quan el públic (no sé si són coneguts entre ells, diria que sí) els segueixen apassionadament. Nosaltres aplaudim i els seguim el joc amb les palmes, cosa que agraeixen. Una gent molt maca, quantes vegades ho diré? Seguim al pub, aquest cop no estic sol amb la Rachel, també s’hi ha apuntat un xinès que hem conegut al càmping. I precisament amb aquest nano, aprofitant que és un noi, vull tindre conversa de mascle, que estar tot el sant dia amb una mossa té certs inconvenients, com haver de reprimir certs comentaris. Total, que sense embuts li pregunto: sigues sincer, per tu la Rachel és una noia guapa? A Hong Kong està considerada com a guapa? La resposta del noi: “normal, ni guapa ni lletja, simplement normaleta”.

Bé, això confirma la facilitat que tinc en valorar a qualsevol noia asiàtica com a una autèntica bellesa que, en realitat, no ho és tant seguint els estàndards d’allà. En altres paraules, no estic curat i segueixo tenint una febre asiàtica que crec que el pas dels anys mai no acabarà de curar. Japoneses, xineses, de Hong Kong… tant és, la bellesa d’aquestes em té del tot atrapat. Però vaja, que no em sap massa greu que diem, tot al contrari, en faig virtud d’aquesta peculiaritat que tinc.

dijous, 3 de juliol de 2008

DIA 4. FLAM.

Aquest és un dels dies més esperats del viatge, avui comença la part turísticament més interessant del viatge: ferry que ens durà en unes 5 hores a Flam. Per tant, els veritables fiords ens esperen.
ens acomiadem de Bergen

Malauradament, ni el temps ni el meu organisme acompanyen. Per una part, plou durant gairebé tot el viatge (ens perdem la possibilitat de fer grans fotos). Per altra banda, la meva aversió a agafar qualsevol transport marítim apareix de nou: em marejo i no puc disfrutar gaire del viatge. A sobre, quan surto a fora del ferry per fer alguna foto, fa un vent increïble i la meva preciada gorra que m'ha acompanyat a més d'un viatge em vola i es perd entre les aigües del mar noruec. Adéu a un símbol.
aquesta serà la nova gorra que duré a partir d'ara... snif

una de les poques fotos interessants durant el trajecte de ferry

Arribem al nostre destí, no he potat i al final no s'ha fet tan llarg el trajecte, però és una llàstima haver pagat un pastón, no haver pogut fer fotos gaire maques i, a sobre, estar marejat. Tot el mal rollo marxa quan arribem al pròxim allotjament. Es tracta d'un càmping, passarem dues nits a una mena de bungalows a un preu molt bo i en una zona immillorable. L'únic que no m'agrada del càmping és que hagis de pagar per tindre aigua calenta quan et dutxes (10 NOK, 1'2 euros), et dóna 5 minuts comptats.



Al vespre anem a un pub que és prop del càmping i em claven 6'5 eur per una birra de 330 ml. En aquest pub parlem una mica amb una parella força gran que han dut el gos també. Tot en un ambient molt casolà, comprovem un cop més una dels aspectes que més recordaré de tot el viatge: l'amabilitat dels noruecs, de qui no en tinc cap queixa. Això sí, tinc clar que són molt simpàtics perquè ens movem en un ambient bàsicament rural, segurament els noruecs a Oslo deuen ser lleugerament diferents, cosa que comprovaré en un parell de dies.


no us podeu ni imaginar que bo que era aquest salmó.

el pub de Flam

dimecres, 2 de juliol de 2008

DIA 3. BERGEN. SASHA.

A les 8 del matí decideixo que no tinc més motius per seguir al llit, o sigui que enxufo el meu mp3 i m'espero a que la Rachel es posi en marxa. Després d'esmorzar, anem cap al centre de Bergen, que no és massa lluny de l'alberg.

Avui m'espera una trobada molt emotiva. La Sasha, una vella amiga que vaig conèixer a l'empresa, havia estat visquent a Noruega durant uns anys. Ara viu a Oxford, però precisament aquests dies té una entrevista de feina a Stavanger (destí turístic important a Noruega). S'ho fa venir bé per veure'ns una estona. De fet, agafarà un avió especialment fins a Bergen només per passar un parell d'hores ben justes i retrobar-nos.

En aquestes dues hores, anem al mercat del peix, punt turístic més que obligat. Allí ens posem les botes provant diferents tipus de salmó i també carn de ballena. Tot és boníssim, especialment el salmó. En comprarem, serà part del nostre menú els següents dies. Barat no és, però m'és igual, aquí sí que hi ha diferència, i molta, amb el salmó que podem comprar a Catalunya.


El dia serà no només emotiu per estar amb la Sasha, sinó que gastronòmicament serà el millor, perquè la sopa de peix que menjarem (plat típic en aquest país) és boníssima. Molt espessa, tenia por de no quedar-me tip, però certament acabo ben content, tant jo com el meu estómac. Ja que la Sasha ha fet l'esforç de venir a veure'm la convido a dinar, em costa una pasta però la felicitat absoluta en la que em trobo en aquells instants no es pot valorar en euros ni en corones noruegues ni en res. Aquest moment que comparteixo amb dues de les millors persones que he conegut mai (merda, viuen tant lluny de mi!) no té preu. A la Sasha li he comprat com a regal, entre altres coses, una ampolla de licor de crema catalana. Però ella ja ha facturat el seu equipatge, per tant la hauria de portar com a equipatge de mà. I ja sabeu, les normes restrictives de no dur ampolles fan que la única opció que tenim sigui la de beure'ns l'ampolla... així que dit i fet, ala a mamar durant el dinar i el trajecte fins la parada de bus. Semblem una mica alcohòlics amb l'ampolla amunt i avall pel carrer, però ens l'hem d'acabar perquè coi ens agrada a tots!


Un cop ens hem acomiadat de la Sasha, anirem al super de nou i aquesta nit l'alberg ha organitzat una "waffle night". Menjarem gofres de gorra que faran les noies americanes que estan allotjades i treballant també allà. Aquesta nit coneixem unes quantes noies japoneses, parlem també amb una israelita que és força pelma (com gairebé tots els que he conegut d'aquest país), i un home australià que sembla bona gent.


El següent dia matinarem, és un dels dies més esperats pels dos i estem resant perquè el temps acompanyi: agafarem el ferry que ens durà a Flam a través de paissatges de somni. Comença la veritable ruta dels fiords demà!


dimarts, 1 de juliol de 2008

DIA 2. BERGEN.

Arribats a Bergen, quan anem a l'alberg que la Rachel havia reservat per internet resulta que no tenim lloc. Es veu que s'ha equivocat en algun punt de la reserva. Total, que ens suggereixen un altre lloc ben a prop, és molt més cutre però més barat. Consta d'una gran habitació amb moltes lliteres. Almenys la gent de l'alberg que trobem semblen tots molt simpàtics. Entre altres, coneixerem estudiants nord-americanes, alguna japonesa (jejeje, com no), un alemany molt sonat però que em cau bé i un australià que trobarem més endavant en el viatge.

Anem a la oficina de turisme on ens até un xaval que sembla bastant novatillo, però ens ajuda a reservar el ferry que el dia següent ens durà a Flam. També, aprofitant la seva amabilitat, li preguntem que ens ofereixi un bon lloc on dinar cuina noruega a un preu assequible. El nano ens porta a un bar-restaurant prou elegant però també molt casolà. El menjar consisteix en un peix amb salsa cremosa que no sé quin és (potser rap?), una amanideta i un parell de torrades amb una altra salsa.
No està malament, però tampoc no crec que valgui els 20 € que em costarà. De fet, aquest és un preu normal per ells. Per mi, gens. És igual, com més aviat em canviï el xip més bé em sentiré en aquest país tan extremadament car per nosaltres.

La tarda la dedicarem a fer turisme a aquesta ciutat, més aviat poble perquè tan gran no és, i el temps (tot i que sempre amenaça pluja) podria haver estat pitjor. El sol, però, no surt ni de conya. La pluja sí que fa acte de presència quan li dóna la gana.

Una de les atraccions principals, diria que la major, és pujar amb el funicular fins una muntanya on veurem una vista general.











A la tarda, prop d'un llac ens posem al dia de les últimes novetats, fem fotos i també parlem de com ens organitzarem el tema del jalar. Vistos els preus, intentarem comprar al super el màxim que podem, així aprofitarem les facilitats de cuina que ens oferiran els albergs i ens sortirà tot una miqueta més baratet que anar de restaurants. Avui he decidit que li faré jo el sopar, i com que sóc un inútil a la cuina però vull quedar bé, em disposo a fer l'únic plat que no em surt malament i que és una mica autòcton: la truita de patates! Clar que hi ha molts peròs... Aviam com seran de bones les patates, si la paella enganxarà, quin oli comprar... El resultat, dintre del que cap (he comprat oli de girasol, que el d'oliva era massa car) ha estat prou acceptable, i li ha agradat. Estic més que content, prova superada! Ah, per acompanyar la truita també he comprat unes rodanxes de salmó que passaré per la paella.

Són les 21:30h, ara sí que es nota el cansanci del viatge, del tren nocturn i del primer dia que hem aprofitat al màxim. Escoltaré una mica de música i em ficaré al llit (per dir-li d'alguna manera, el matalàs és el més incòmode que he pogut experimentar en molt de temps i ja pateixo per l'espatlla i el dia de demà quan em llevi, però el cos s'ha adaptat prou bé).



perduts o no tant al bosc



èxit sense precedents de la meva truita de patates



troll i el cap de la Rachel allà a sota

dilluns, 23 de juny de 2008

DIA 1. AEROPORT I TREN "DE NIT".

El primer que miro quan arribo a l’aeroport d’Oslo (diga’m català) són els preus: una poma 1 euro. Mig litre d’aigua 3 euros. Es compleixen les expectatives, Noruega és un lloc car del cagar. Patirem nen.

Em queden un parell d’hores per fer el que sigui mentre espero l’arribada de la meva companya de viatge. Les dedico a fer alguna foto i a mirar la gent que passa amunt i avall amb maletes, però tot i el moviment trobo que a l’aeroport no hi ha massa escàndol, és tranquil. M'agrada el fet que des de la terminal es podem veure molt bé els avions, no cal haver embarcat perquè puguis veure'ls, a això em refereixo.
La Rachel arriba i les salutacions són prou efusives, és evident que els dos teníem ganes de retrobar-nos després de dos anys.

Farem un sopar de picnic, que consisteix en quatre parides que he portat de BCN (llaunes de cloïsses i de musclos del Mercadona, patè, torrades…). Sí, un sopar cutre i també compro alguna cosa, així podrem seure al “bar” i, a més, podré tenir els meus primers diners en moneda petita, els bitllets que duc de 500 NOK són massa grans. I aquí ja sorgeix la primera anècdota de la que me’n donaré conte més tard: m’han tornat malament el canvi, ja que pago 500 i torno amb uns 570 NOK. Comença bé la cosa.

Estem a punt per passar la primera nit a Noruega, que serà agafant un tren que ens portarà a Bergen. Un viatge de prop de 8 hores.

Tren de nit Oslo-Bergen

Dir “de nit” és relatiu… la nit no acaba de fer acte de presència. Mentre que es fa fosc al voltant de les 12, m’adono que torna a ser força clar a les 3 de la matinada. Estem en ple solstici d’estiu, per això les nits fosques habituals aquí no hi són. Això suposa un canvi important al que m’hauré d’acostumar aquests dies.

Em costa dormir al tren, però sí que haig de reconèixer que aquests són molt més còmodes si els comparo amb els de RENFE. No acabo d’aclucar els ulls, a més em causa sorpresa veure la neu de Noruega, quan passem per Myrdel a les 4 del matí. Aprofito per intentar fer alguna foto. La Rachel sí que està bastant sobada i quan li ensenyo les fotos que he fet ja rondina dient que per què no la despertava. Bé, no ho he fet perquè aquest paissatge estic segur que el veurem en alguna altra ocasió. I perquè… i si s’enfada perquè la he despertat?