DIA 6. OSLO.

Aquest ja és l'últim dia sencer per disfrutar Noruega. Agafarem dos trens que ens duran fins a Oslo. El noi xinès que hem conegut va fins a Bergen, fem part del trajecte amb ell. La primera part del viatge és d'aquelles gairebé obligades: Flam-Myrdel, unes vistes espectaculars. Diuen que és un dels viatges en tren que ofereix millors vistes en tot el món, i d'aquí en sortiran unes fotos precioses. El transbord Myrdel-Oslo aporta 4 hores i mitja d'un paissatge que, tot i ser força repetitiu, és un plaer igualment per la vista, borejant rius i passant per inacablables túnels. Sóc conscient que em trobo gaudint de les últimes hores amb la meva companya Rachel, però en comptes d'aprofitar i xerrar, m'estimo més gaudir, en aquesta ocasió, de la música que m'acompanyarà a gairebé tot el recorregut. La banda sonora que he triat és ben variada, però recordaré haver escoltat Madness, Paul Simon i també la música del videojoc Outrun (m'agrada molt, és molt adient mentre travessem els túnels... és allò que en diuen música especialment ideada per viatjar). Ella tampoc no perd el temps, actualitza el seu diari del viatge, que jo faré a casa amb més tranquil.litat (com és el cas ara mateix).

Arribem a Oslo amb pluja, que extrany no? La Rachel és força "gafe", sempre m'ha comentat que on va ella de vacances la pluja sempre la ha d'acompanyar. Bé, en aquest cas a Noruega s'ha complert força la seva desafortunada estadística. Avui és el seu últim dia a Noruega, al vespre ha d'agafar l'avió que la portarà a Helsinki. Els nostres camins es separaran definitivament, el d'avui serà un dia molt important i emotiu, haurà estat l'últim cop que la veuré, n'estic gairebé convençut, perquè he decidit que no faré cap més viatge amb ella. Els qui llegiu el blog us podreu preguntar per què, si hi ha hagut molt bon rollo. Bé, són coses meves i qui em coneix ja en sap els motius. A vegades les circumstàncies ens porten a prendre unes decisions una mica incomprensibles que, no obstant, també sempre acaben tenint la seva lògica. El cas és que la climatologia ha volgut que el comiat sigui també amb pluja.

La Rachel m'acompanyarà a fer el check-in a l'hotel Radisson, el millor de tot Oslo, un cinc estrelles que serà on passaré la última nit, per un preu de 79 euros. Una autèntica ganga si tenim en compte la qualitat de l'hotel i els preus d'aquí. He pogut tenir aquesta reserva gràcies a la Sasha, que havia treballat en aquesta cadena hotelera i li fan preu de "familiar de personal".

Com que ja ens queda poca pasta als dos, i tenim el temps molt limitat, decidim que dinarem a un lloc de fast-food, triem el Burger King de l'estació d'Oslo. Vàries consideracions a tenir en compte: l'entrepà de pollastre que em demano és molt més bo que els que ofereixen als Burger King a Catalunya, sobretot perquè el pa és molt més bo. El preu serà de 85 NOK (10'7 eur), aquí m'he quedat una mica fotut perquè no era el preu que posava al mostrador, sinó que hi han afegit un 20% sobre el que jo havia llegit i que pensava que pagaria. Les taxes que es paguen són bestials. Tot i així, això serà molt més econòmic que anar a un restaurant qualsevol, i no volem perdre més temps ni diners, hem d'anar per feina perquè hem de veure Oslo ni que sigui un parell d'horetes. La última consideració que faig respecte a aquest local és referent al personal que hi treballa. Ens fan tocar de peus a terra i ens n'adonem ràpidament que estem a una ciutat. Ja no hi ha l'amabilitat aquella que ens tenia acostumats Flam o Bergen. Això ja és un altre rollo molt diferent. Són gent de ciutat, vaja.

Agafem el metro (2'4 euros un bitllet d'un viatge) que ens durà a un parc molt conegut ple d'estàtues curioses. Fem moltes fotos, tot i la pluja que cau continuament i que toca els webs una mica.

I aquí s'acaba la visita d'Oslo, el temps no juga a favor nostre i haig d'acompanyar a la Rachel a l'estació de tren. Serà un comiat ràpid i més aviat fred, ni jo vull fer cap escena ni ella tampoc, ja tindrem temps de fer valoracions i de parlar quan arribem els dos a casa. El messenger té això de bo.

Després del comiat, em toca córrer i buscar botigues de souvenirs per comprar quatre cosetes per les amistats... i com que és diumenge resulta que gairebé tot és tancat. Quina putada! Per sort trobo una botiga oberta i allà em gasto uns 70 euros per comprar quatre tonteries que a preus d'aquí potser no arribarien ni a 30 euros. Però és el que hi ha.

A la nit em quedo a l'habitació, amb la pluja que cau no tinc massa ganes d'anar enlloc, menys encara quan no em queden gairebé diners i, a més, havent marxat la Rachel.

I deixo aquí aquest blog. El dia 7 és el que agafo, de bon matí, el tren que em durà a l'aeroport. Hi ha més coses a explicar però, francament, no tinc més ganes d'escriure.

A qui ha llegit aquest blog, gràcies i espero que pugui servir en un futur si és que algú s'anima a visitar aquest meravellós país. Per part meva, puc jurar que que aquest viatge tan curt ha estat un dels millors de la meva vida, i per dos motius: per la companyia que he tingut (la Rachel chan la recordaré com la millor companya de viatge que he tingut mai fins ara, fins i tot superant la genial Kikuchan, sort que no entén el català...) i per l'enorme amabilitat que he trobat en la gent d'allà.

Recordo que si voleu veure un passi de fotos més complert que les que he triat en aquest blog, podeu visitar la meva pàgina del tubu i allà hi trobareu, entre d'altres, un vídeo sobre aquest viatge (http://youtube.com/danicoal).